EL TRIANGLE ROSA. Silvestre Vilaplana.

Alguns llibres cal legir-los amb cautela perquè fan mal. I fan mal perquè alguna cosa en ells fan que t’impliques personalment. Això ocorre amb “El triangle rosa” novel·la escrita per a adolescents.

 

SINOPSIS: Dani menteix. Menteix molt bé. Però ho fa per pura supervivència. Perquè no es comprén a ell mateix, perquè no s’accepta com és, perquè té por de l’entorn que l’envolta, perquè poden més els prejudicis que els sentiments. Fins que un dia la xarxa de mentides comença a trencar-se i per fi s’enfronta a una veritat que li fa mal, però que l’alliberarà. Sense dramatismes i amb bona cosa d’humor, assistim al descobriment de l’opció sexual d’un adolescent.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’autor ha fet un gir cap a la novel·la realista, la novel·la que alguns experts anomenen mirall, per la seva voluntat de reflectir problemas actuals dels jovens d’una forma clara i directa. I també ha optat per una obra d’estructura lineal i clássica.

“El triangle rosa” narra con un adolescent, Dani, viu una vida plena de mentides, una xarxa d’enganys que ha estés i que diu a tot hom: amics, famila, fins i tot a si mateix. El que Dani vol amagar, no és altra cosa que la seua sexualitat, ja que ha començat a adonar-se que no se sent atret per les dones, sinó pels hòmens. És gay?

A poc a poc el protagonista haurà d’assimilar qui és i haurà d’obrir el seu cor a aquelles persones que estima i que l’estimen, encara que els faça mal, doncs és l’única manera de ser feliç.

Un procés marcat en els seus inicis pel jurament d’ocultar-la per sempre, no tant per escarn o per burla per part d’altres, sinó més pel propi sentiment de culpa fruit de l’educació de l’època. Aquesta culpa portarà al fet que visca la seva sexualitat amb fingiment i ocultacions, com una negació, fins al punt de referir-se a ella com a tara, aberreció o monstruositat.

Al llarg del llibre el protagonista segueix un procés de descoberta, negació, experimentació, i finalment obertura al mon. A poc a poc anirà admetent la seua homosexualitat. Vilaplana descriu tot el procés de forma amena, des de l’anada al club d’ambient, fins a la recerca d’informació a internet. Explica què és el triangle rosa o per què es fan servir els colors de l’arc de Sant Martí, dona pistes de la importancia de confiar en un adult o un amic i, sobretot, envía un missatge de valentía i coratge a tots aquells jovens que no gosen sortir de l’armari.

L’embolic emocional és mal de suportar, però, hi ha qui pot ajudar-lo generosament. El vell profesor sap pel que està passant.

Parla dels valors que apareixen en la novel·la: l’amistat, la importancia de dir la veritat, la confiança amb els pares, l’empatia, la valentía, la significació que prenen alguns dels personatges que l’acompanyen al llarg del recorregut, l’abús de l’alcohol.

 

“El triangle rosa” està escrita per a jovens. Això vol dir que sovint ens semblarà massa obvia, massa evident. Ens semblarà que està escrita de forma exageradament senzilla. Però a vegades hi ha moments en que l’autor escapa del seu propi gènere, i intenta anar un pas més enllà.

Te una estructura que aconsegueix trencar el dramatisme amb molt d’humor i d’ironia. Una narració, doncs, optimista. El llenguatge és d’un col·loquialisme molt viu i provocador, precis, amb icones virtuals del whatsapp ben interposades. Converses i situacions són versemblants. No hi ha alliçonament. Hi ha exposició de fets. Comprenció. Un tema actual, ben tractat. A tenir en compte.

Aquesta obra instal·la l’argument en la vida dels personatges, és a dir, la trama no té carácter per si mateixa, sinó que consisteix a anar coneixent l’evolució de cadas cun d’ells. Es a dir, el narrador valencià va intercalant les rutines, pensaments i sentiments d’un grapat de protagonistas que donaran llum al llibre. Les seues págines desborden honestitat.

Una història rotunda, rica i poliédrica i al hora senzilla i fácil, amb una càrrega emotiva que atrapa al lector des de la primera página. D’aquí ve que fa que passes les pàgines de la novel·la volent avançar a passos curts i de puntetes. Per a no molestar als seus protagonistas, per a convertir-te en un espectador mès, sense voler interrompre a eixe narrador que magistralment va canviant per a ser el mateix.

Però és més, és una novel·la d’evolució, de ricos, on abandona la comoditat de l’escriptor narratiu per a jugar amb el lector. Per a fer-li partícip de la historia, perquè s’emocione o s’entremisca. Hi han frases d’un dolor demolidor en aquest llibre.

 

Pàgina rere página el lector podrá seguir Dani en la seua evolució com a persona. La novel·la se sustenta en el protagonista, que explica en primera persona les seues peripècies de manera divertida, i, a més, d’entretenir al lector, vol mostrar una historia molt humana que ajude a entendre les dificultats que pasa un jove en el moment d’assumir la seua realitat sexual. El protagonista té sentiments reals amb situacions reals. A través d’uns personatges, que Vilaplana, ha provat de representar con són les relacions entre els jovens d’avui en dia que arrosseguen als uns i als altres a un remolí vivencial i emocional que canviarà les seues vides d’una manera insospechada.

Es trobareu amb uns personatges, tan principals con secundaris, que tenen un gran pes en la trama. L’autor va revelant a colp de dades, records i situacions dels qui són. Els defineix tan vertaders i sòlids, els mostra tal com són, amb les seues virtuts i els seus defectes amb unes naturalitats sorprenents. Tots ells acopanyen el personatge per un procés de descobriment i d’acceptació. A destacar el profesor de francés Romagosa, ja que els seu fill es va llevar la vida perquè també era gay.

Té l’habitat d’agafar al lector de la má i els senta al costat dels protagonistas perquè visca i senta amb ells. Perquè si alguna cosa sap fer l’autor es fer-te viure en el món que crea amb les seues paraules i que t’atrapa entre les seues pàgines.

Una evocadora novel·la sobre la cerca de l’amor, la melancolía de l’adolescencia perduda i l’acceptació de l’homosexualitat. Lucidesa, romanticisme, veritat i saviesa.

 

Però, per a un jove entre 13 i 15 anys, que encara no tingui del tot clar que és, i vulgui llegir una obra sobre com eixir de l’armari sense el dramatisme que solen tenir, pot ser la salvació.