Veus, nebot meu, com s'enfila la cendra?
És de l'amic que et compartia el pa
i amb qui exploraves el bosc fins la fosca,
mentre jugàveu a fet i amagar.
Veus, nebot meu, quina cendra més fina?
És del seu gos que us clavava mig mos
tendre perquè no caiguéssiu de morros
i ara tots dos són la llum que s'ha fos.
Veus, nebot meu, quina pols de farina?
Són la veïna i el fill del forner,
collint el dia i la poma prohibida.
Són l'abraçada que no es fa malbé.
Veus, nebot meu, el sol com la vol fendre?
Ves om emcara brilli con ahir,
i deixa que me'n vagi vent i barca,
que per conèixer-ho tot em cal morir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario