Sorgeixen de la infància aquelles pors totals,
i ni tan sols el temps o el riure no les cura.
Uns homes com el pare, de pintes genials,
mig obrien l'abric -amb la mà ben segura
i de manera rara- mostrant els genitals.
Gitanos atrevits venien per fer maig.
Però va ser a l'alcova i enmig de dos frontals
-era la nit més negra-, que em va venir aquell raig.
Miralls inacabats m'ho fan tot tan confós!
Majors basardes tinc, quan el diable se m'afua:
corredisses per casa, gemecs i crits, no fos
que anés a les orelles, o que em mirés la cua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario