viernes, 14 de noviembre de 2014

INTIMITAT.



He passejat per una serralada
de vidres, d'automòbils furiosos,
d'hores grises sota una llum incerta.
He caminat entre rostres gasius
que rebutjaven qualsevol engruna
de complicitat, qualsevol mirada
que pidolés somriures o tendreses.
Cada mot prometia una amenaça,
cada gest inflexible reescrivia
amb lletres més lluents el meu exili.

Ara ets aquí i els teus llavis bateguen
i el teu cos escalfa el fred de l'estança.
El teu silenci ardent esdevé un bàlsam
per les plagues que oculta la meva disfressa,
i enmig de la foscor l'oblit s'enduu
el soterrat menyspreu del nostre tracte.
Res no et separa dels altres, però avui
ets el meu refugi, i és la basarda,
i no el desig, qui comanda la recerca
d'un alè impossible en els teus llavis,
d'un amagatall rere els dits esquerps
que reinterpreten la meva nuesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario