Quan
l'estiu s'acaba i el sol s'apropa,
l'arbre
tan cansat de sentir enrenou
diu
que, d'escalfor, ha guanyat el sou
i
s'acluca un xic en dormir-se alhora.
Les
fulles, en veure aquest caire vençut,
van
trencant el verd, viu, de l'esperança,
van
mirant la vall, agafen recança,
demanen,
alhora, calma i aixopluc.
Un
fil d'orenetes mouen a garlar,
cerquen
un cabdill qui les porti al sud
i
resta un pardal fins diria mut.
Sento
el rellotge, a la plaça estant,
com
compta les hores i després els quarts
en
un poble vell qui plany sense ensurt.
