martes, 31 de mayo de 2016

ROBA.







Et treus, ens traiem, us traieu
els abrics, les jaquetes, les americanes, les bruses
de llana, de llaneta, de llaneta i niló,
les faldilles, els pantalons, els mitjons, la roba interior,
i els deseu, els pengeu, els llanceu sobre
els respatllers de les cadires, els bastidors dels paravents;
de moment, diu el metge, no és res de seriós,
vesteixi’s, si us plau, faci repòs, marxi a algun lloc,
prengui’n una en cas de res, abans de dormir,
                                                  després de menjar
vingui’m a veure d’aquí a tres mesos, un any, any i mig;
ho veus, i tu que et pensaves, i nosaltres que temíem,
i vosaltres que suposàveu, i ell que sospitava;
és hora de lligar-se, de cordar-se,
                                              amb mans encara tremoloses,
els cordons de les sabates, les sivelles, les cremalleres,
els gafets, els cinturons, els botons, les corbates, els colls,
i treure de les mànigues, de les bosses, de les butxaques
el fulard rebregat, virolat, de ratlles, de quadres, de flors,
d’una utilitat tot d’una perllongada.

domingo, 29 de mayo de 2016

VOLAR MUY LEJOS, PERMANECER MUY CERCA.



 

No necesito un hijo que me quiera,
ni que sea feliz, ni hermoso,
ni que triunfe y me sonría,
ni un hijo que me cuide,
me proteja, me tutele.
Necesito, simplemente,
un hijo que me sobreviva
y al que poder amar hasta el final.
Si me faltara,
¿qué haría yo con tanto amor
como me crece para él
cada mañana?

sábado, 28 de mayo de 2016

REMINISCENCIAS.



 

hoy en el cielo hubo fuegos
y grises y algún jirón rosado
desplegándose
sobre el río brumoso
─su horizonte

hoy fue un día de luces
y sorna y farsa
y algún mirar fastidiado

un desencuentro

un libro que alguien dejó caer en tus manos
una pregunta
una espera

hoy quien quiera que fuese
leyó como si amara
en la palabra el alma que la intuye
o labra o borronea

hoy alguien susurró
al oído de alguien
un poema improbable
incierto

receloso

como una garúa.