miércoles, 29 de junio de 2016

XOCOLATA DESFETA.



Ilustración autor desconocido.
 

Espessa i lluent,
tothom se la menja,

ai!, a cremadent.

En xicra o en tassa
prou que ho diu la gent,
mai no n'hi ha massa.

S'hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.

És bona al matí
i quan s'hi berena
té un gustet molt fi.

Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai,! a cremadent.

domingo, 26 de junio de 2016

ALGEPS.



 

T’has adormit entre els meus dits,
com l’algeps s’adorm dins un cabàs de goma.
Negra, fosca, nit de goma, rodona nit.
Havia pastat el nostre amor d’algeps i d'aigua.
Aigua neta de les meves llàgrimes,
algeps blanc dels ossos teus.
Només jo semblava haver pastat aquell amor.

Amor era per a mi i un vent que fa volar plomes
i paperets semblava que bufava per a tu.

T’has adormit i no despertes.
No miren els teus ulls la blava llum dels meus.
No puc tocar la pell ni desitjar els llavis. 
Tu t’has adormit:
Algeps pastat i dur, abans més tendre i fresc mentre l’acaronava.
Jo reste ben despert.
I mire el cel ras de blanques voltes que em fa d’empara mentre la lluna brama.
No, no vull mirar-la la lluna. Per tu l’havia somniada i em digueren que ja en té d’amo la lluna, que no és meva,
que ja no puc donar-te-la.

No puc desllapissar-me de tu, ni vull.
No vull ni puc treure’m el guix sota les ungles.
No se.

No sóc sens tu res més que un aigua blanca,
d'algeps esllavissada.

sábado, 25 de junio de 2016

CANÇÓ FINAL.






 



L’estel fugia i el foc moria:

cendra tots dos ens han deixat.

Dintre l’albada la posta nia.

Només els somnis són veritat.



És endebades que jo sospiri.

Canta l’ocell felicitat

i és un miratge i un deliri.

Només els somnis són veritat.



Claror del dia. La mar s’atura:

el pols d’argent tot just li bat.

Entorn, la vida se’ns fa insegura.

Només els somnis són veritat.