-Àngels
Torres-
Llums, gresca i xerinolla,
espanta-sogres,
piules i coets,
celebrant
l’estiu que comença
la
nit de Sant Joan, amb el cor pres.
Gotes
de suor que rellisquen
per
les galtes vermelles de la calor,
d'un
munt de fogueres enceses
que
cremen rampoines sense valor.
L'un
ha donat una cadira,
la
mare, un vell tocador,
el
fuster, una taula atrotinada,
i
jo, el meu cavallet de cartró.
Les
flames s'enlairen a la conquista
d'un
ninot de fusta que, al bell munt,
controla
aquella gran batalla,
on
bé sap que serà l'últim vençut.
Ja
només en queden cendres
i
una forta olor de socarrimat
que
el vent s'endú, mentre la quitxalla,
dansa
al voltant d'un general ja cremat.
I
l'estiu tot just desperta,
i
encara, quan acabi, tots recordaran
l'esperit
emocionat i d'alegria,
d'aquella
nit, nit de Sant Joan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario