El
món de les culleres és un món del revés.
Has
provat mai de mirar-t’hi el reflex?
Doncs
és divertit perquè et veus cap per avall,
gairebé
com a la sala de miralls del Tibidabo.
Podríem
mirar la realitat en el reflex d’una cullera.
Llavors
potser els lletjos seríem guapos,
Els malhumorats i geniüts serien amables.
Els
malaurats serien benaventurats.
No
a la vida que ens espera al més enllà,
en
aquesta, que ens queda més propera.
Les
injustícies es tornarien coses justes.
La
fam descarnada esdevindria abundància.
L’odi fred i sec... afecte càlid i sincer.
Que
us semblaria si políssim unes culleres,
La
cara còncava. Cal deixar-ho ben clar,
i
la part convexa millor deixar-la mat.
Un
cop tinguem la feina enllestida
n’hi
regalem una a cada govern.
No!
Millor encara...
Una
a cada ministre, secretari i mindundi.
A
veure si en el món de les culleres,
el
món a l’inrevés, ho saben fer més bé.
P.D.
Per
comprovar el que aquí s’explica,
no
gireu mai una cullera plena de sopa
abans
de ficar-vos-la dins la boca.
Es
corre un seriós risc de, si la sopa és freda,
quedar
ben tacat, i si calenta, ben escaldat.
La P.D es molt bona.
ResponderEliminarMª Carmen, és el millor del poema.
Eliminar