ADOLESCENTS.

Ilustración Adams Carvalho.

 

-Joana Raspall-

Amb la cartera a l’esquena,

braços plegats sobre el pit,

mig noia gran i mig nena,

camina amb pas decidit.

Passant, de reüll es mira

a tots els aparadors

i portes envidriades

amb un esguard neguitós.

No veu el cel ni la terra,ni si fa sol o si plou,

ni si volen orenetes

i els arbres treuen brot nou…

Només mira si és prou alta

i té l’aire prou bonic

perquè pugui enamorar-se’n,

quan la vegi, el seu amic.

Però l’amic no s’hi fixa,

quan la troba pel camí;

està pendent de no caure

corrent amb monopatí.

LA VIDA ES ANCHA.

Ilustración Adams Carvalho.

 

-Gabriel Celaya-

Con todo mi dolor metido dentro

me he asomado a la ventana.

Allí fuera parecía que no pasaba nada.

Los árboles temblaban levemente

y el río, aunque charlaba, no explicaba.

Las estrellas fulgían sin declararse heridas

y la noche parecía una música callada.

Era mentira. Ya sé. Todo me mentía.

Si no serenidad, indiferencia.

Pero el que yo gritara mis pequeñas miserias

ante lo inmenso… ¡mira! ¡Qué vergüenza

creer que mis problemas son cosas medio serias!

No encontraba la paz sino la risa

de un mundo sin sentido y de una explosión perpetua.