Et treus, ens traiem, us traieu
els
abrics, les jaquetes, les americanes, les bruses
de
llana, de llaneta, de llaneta i niló,
les
faldilles, els pantalons, els mitjons, la roba interior,
i
els deseu, els pengeu, els llanceu sobre
els
respatllers de les cadires, els bastidors dels paravents;
de
moment, diu el metge, no és res de seriós,
vesteixi’s,
si us plau, faci repòs, marxi a algun lloc,
prengui’n
una en cas de res, abans de dormir,
després de menjar
vingui’m
a veure d’aquí a tres mesos, un any, any i mig;
ho
veus, i tu que et pensaves, i nosaltres que temíem,
i
vosaltres que suposàveu, i ell que sospitava;
és
hora de lligar-se, de cordar-se,
amb mans encara tremoloses,
els
cordons de les sabates, les sivelles, les cremalleres,
els gafets, els cinturons, els botons, les corbates,
els colls,
i
treure de les mànigues, de les bosses, de les butxaques
el
fulard rebregat, virolat, de ratlles, de quadres, de flors,
d’una
utilitat tot d’una perllongada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario