Què
fer de les paraules al final?
Si
vull trobar què sóc no puc buscar
més
que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell.
És
on la meva nit és neta i freda
com
els principis lògics. La resta de la vida
és
la confusió de tot el que no he entès,
els
tediosos dubtes sexuals,
els
inútils llampecs d’intel·ligència.
Convisc
amb la tristesa i la felicitat,
veïnes
implacables. Ja s’acosta
la
meva veritat, duríssima i senzilla.
Com
els trens que a la infància,
jugant
en les andanes, em passaven a frec.
No hay comentarios:
Publicar un comentario