Blau El mar no tan llunyà
la vena prima d’una mà
i el cel inabastable
Vermell
Terra viva, rubor
de roses o bandera
d’una guerra d’amor.
Gris Un temps de mig dol
amb boires eixutes
i cendra de sol.
Verd De brins i de fulloles
la fresca prada i, dins,
els verms
com brins de brins.
Blanc
I ara cal dir la neu i la rosada
i no fer esment del gel ni de la pedra:
són aigua condemnada!
Groc Només el boll, encens daurat,
al sol, que és or, retorna.
Adéu-siau, espiga i blat!
Negre Tan blanca, i entenebrada!
Ceguesa d’una mirada
que somia nits de sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario