domingo, 3 de diciembre de 2017

CAPTAIRE D'AMOR.



 

Captaire d’amor t’han fet
i ningú te’n dona almoina.
Pidoles aquí i allà,
i truques de porta en porta.

Hi ha qui et lliura un vell barret,
qui, unes sabates estretes,
qui, un abric mig rebregat,
qui, el llamí d’unes monedes…

Hi ha qui et diu_ -Ah, hola! Ets tu?
Què necessites, col·lega?
Ja saps que post disposar…
Potser tens set? Què vols beurer?

Més ningú et dona el tresor
d’una abraçada sincera,
d’un espontani “Què fas?”
o d’una mirada tendrá
que t’esclafi el viu del cor
just quan no tens la mà estesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario