Ilustración autor desconoido.
I
Quan
els estels es desvetllen
entre
els dominis de la nit,
ell
torna al seu univers particular
de
creences i veritats,
de
reptes i conformitat
d’errors
i desitjos.
Torna
a una realitat
d’irrefutable
validesa.
II
I
ella resta immòbil
en
aquella habitació plena de gent.
Entre
rostres que segueixen el patró
que
se’ls ha assignat.
Envoltada
de fums
que
fan translúcids els llums de les llànties.
Vestida
d’atzabeja,
evidenciant
esveltesa,
argollant
pena.
Subjugada
al dol d’uns ulls
que
observen la inèrcia d’un món
que
ja no és el propi
sinó
un compartit
perquè
les certeses absolutes,
com
el seguir endavant,
s’amorteixen
perquè
les relatives
barren
els passos
que
havies decidit emprendre.
I
mentrestant,
els
estel s’adormen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario