Sento
la bonior del món,
la
feblesa d’ equipatge,
he
de raure en un viatge
inestable
fins la mort.
Anar
d’ aquí cap allà
ni
descansar en dormir,
vull
aprendre a fugir,
a
tenir nou tarannà.
Amagar-me
en el bosc
de
ciutadans prou porucs,
ensinistrar-me
en remucs,
tenir
res per voler tot.
El
prendre cada matí,
un
esmorzar complaent,
conviure
on vol la gent,
aprendre
a ser mesquí.
Parlar
mal de qui governa,
fer-me
serf del gran diner,
estimar
el ser primer,
emmalaltir
per la festa.
Per
vacances, viatjar
dalt
del llom de la gran fera,
esperar
la primavera
per
a poder-ho contar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario