M’agraden
les dones velles
les
dones lletges
les
dones dolentes
són
la sal de la terra
no
fan ois
als
residus humans
coneixen
l’altra cara
de
la medalla
de
l’amor
de
la fe
vénen
i se’n van
els
dictadors fan el pallasso
tenen
les mans tacades
de
sang d’éssers humans
les
dones velles s’alcen a trenc d’alba
compren
carn fruita pa
netegen
cuinen
s’estan
al carrer de braços
plegats
callen
les
dones velles
són
immortals
Hamlet
es remena a la xarxa
Faust
fa un paper miserable i ridícul
Raskòlnikov
colpeja amb la destral
les
dones velles són
indestructibles
somriuen
benèvolament
mor
déu
les
dones velles s’alcen com cada dia
a
trenc d’alba compren pa vi peix
mor
la civilització
les
dones velles s’alcen a trenc d’alba
obren
les finestres
lleven
la brutícia
mor
un home
les
dones velles
renten
el cadàver
soterren
els morts
planten
flors
a
les tombes
m’agraden
les dones velles
les
dones lletges
les
dones dolentes
creuen
en la vida eterna
són
la sal de la terra
l’escorça
de l’arbre
són
els humils ulls dels animals
la
covardia i la valentia
la
grandesa i la petitesa
les
veuen en la dimensió adient
pròximes
a les exigències
del
dia a dia
llurs
fills descobreixen Amèrica
cauen
a les Termòpiles
moren
a les creus
conquereixen
el cosmos
les
dones velles van a trenc d’alba
a
ciutat compren llet pa
carn
condimenten la sopa
obren
les finestres
només
els babaus se’n riuen
de
les dones velles
de
les dones lletges
de
les dones dolentes
perquè
són dones boniques
dones
bones
les
dones velles
són
l’òvul
són
el misteri sense misteri
són
la bola que gira
les
dones velles
són
mòmies
de
gats sagrats
són
fonts fruites
petites
arrugades
que
s’assequen
o
budes
grassos
ovalats
quan
moren
de
l’ull cau
una
llàgrima
i
s’uneix
en
la boca amb el somriure
d’una
noia jove.
No hay comentarios:
Publicar un comentario