El
primer dia d’escola
anava
molt despistat
i
la mestra, a la impensada,
m’assegué
al teu costat.
Ben
callat, mut i a la gàbia,
No
gosava moure un pèl.
-Jo
sóc la Laura- et presentes
–
A mi em diuen Manel.
I,
quan sortírem al pati,
Volguéreu
jugar amb mi:
Laura,
Maria i Antoni,
La
nova colla d’amics.
Només
amb una mirada
em
vaig sentir acollit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario