No
en tens cap altre: és el teu cor.
Tan
coriaci, i més inexpugnable
que
les figueres de moro que creixen
en
timbes fondes, ferestes com tombes.
En
canvi, altres vegades, fonedís,
retut
i vulnerable com la figa
que,
des del mirador d’una branca alta
al
veïnat amable d’un jardí,
ha
caigut al carrer i, oferta al trànsit,
sembla
que es queixi –estremida, esclafada—
sota
el corró pneumàtic d’una roda,
o
que potser es va descosint –petita
víscera—
a la mà cuitosa d’algú
que
l’ha collit de terra i ara pren
tant
de delit pastant-ne l’hemorràgia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario