miércoles, 5 de enero de 2022

REFUGI DE NADAL.

  
 
En la nit plena d'estrelles,
per camins vells com el temps,
ombres de la lluna vénen,
somnis de futur incert.
 
De l'Orient diuen que vénen,
de Sabà, d'Efà i Madian,
lentament, pressa no tenen,
tard o d'hora arribaran.
 
Fan olor d'aigua de roses,
d'ambre i flor de taronger,
de canyella i tantes coses!
de sabó d'oli i llorer.
 
Porten sèsam, mel i gloses
i cançons d'amor i bres,
contes vells, en vers i en prosa,
que en mil nits i una han après.
 
En les sàrries carregades
no hi duen ni or ni encens,
porten, per a fer el viatge,
l'esperança de la gent.
 
Als ulls porten la mirada
de cent valls, de cent ciutats,
al seu front ve dibuixada
la memòria del passat.
 
Han passat tantes fronteres
pel desert i la mar gran
que per a ells no hi ha barreres,
blau del cel i el verd del camp.
 
De l'Orient diuen que vénen
amb records de sol i vent,
porten pedres de Palmira
agafades amb les mans.
 
Ombres de la lluna vénen
amb els peus tots plens de fang,
porten branques d'olivera
verdes, com al camp es fan.
 

1 comentario: