Amb
totes dues mans
alçades
a la lluna,
obrim
una finestra
en
aquest cel tancat.
Hereves
de les dones
que
cremaren ahir
farem
una foguera
amb
l’estrall i la por.
Hi
acudiran les bruixes
de
totes les edats.
Deixaran
les escombres
per
pastura del foc,
cossis
i draps de cuina
el
sabó i el blauet,
els
pots i les cassoles
el
fregall i els bolquers.
Deixarem
les escombres
per
pastura del foc,
els
pots i les cassoles,
el
blauet i el sabó
I
la cendra que resti
no
la canviarem
ni
per l’or ni pel ferro
per
ceptres ni punyals.
Sorgida
de la flama
sols
tindrem ja la vida
per
arma i per escut
a
totes dues mans.
El
fum dibuixarà
l’inici
de la història
com
una heura de joia
entorn
del nostre cos
i
plourà i farà sol
i
dansarem a l’aire
de
les noves cançons
que
la terra rebrà.
Vindicarem
la nit
i
la paraula DONA.
Llavors
creixerà l’arbre
de
l’alliberament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario