Avui és diumenge.
Per
primera vegada m’han tret al sol avui
I
per primera vegada en la vida m’ha colpit
que el cel fos tan distant
tan blau
tan ample
Jo estava allí
completament immòbil.
Llavors
m’he assegut en la terra amb una devoció respectuosa,
I
he recolzat l’esquena en la blanca paret.
Què
importen ara mateix les onades que el meu anhel navega,
Què
la disputa o què la llibertat o la meua dona ara mateix.
La
terra, el sol, i jo
Tot
jubilós.
Hola, vengo de la iniciativa seamos seguidores y ya te sigo :)
ResponderEliminarTe dejo mi blog por si quieres pasarte
http://neverrainsforever91.blogspot.com.es/