Si
en saps el pler no estalviïs el bes
que
el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't
besar, i tu besa després
que
és sempre als llavis que l'amor perdura.
No
besis, no, com l'esclau i el creient,
mes
com vianant a la font regalada.
Deixa't
besar -sacrifici fervent-
com
més roent més fidel la besada.
¿Què
hauries fet si mories abans
sense
altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't
besar, i en el pit, a les mans,
amant
o amada -la copa ben alta.
Quan
besis, beu, curi el veire el temor:
besa
en el coll, la més bella contrada.
Deixa't
besar
........................i
si et quedava enyor,
besa
de nou, que la vida és comptada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario