L’autor
ha fet un gir cap a la novel·la realista, la novel·la que alguns experts
anomenen mirall, per la seva voluntat de reflectir problemas actuals dels
jovens d’una forma clara i directa. I també ha optat per una obra d’estructura
lineal i clássica.
“El triangle
rosa”
narra con un adolescent, Dani, viu una vida plena de mentides, una xarxa
d’enganys que ha estés i que diu a tot hom: amics, famila, fins i tot a si
mateix. El que Dani vol amagar, no és altra cosa que la seua sexualitat, ja que
ha començat a adonar-se que no se sent atret per les dones, sinó pels hòmens.
És gay?
A
poc a poc el protagonista haurà d’assimilar qui és i haurà d’obrir el seu cor a
aquelles persones que estima i que l’estimen, encara que els faça mal, doncs és
l’única manera de ser feliç.
Un
procés marcat en els seus inicis pel jurament d’ocultar-la per sempre, no tant
per escarn o per burla per part d’altres, sinó més pel propi sentiment de culpa
fruit de l’educació de l’època. Aquesta culpa portarà al fet que visca la seva
sexualitat amb fingiment i ocultacions, com una negació, fins al punt de
referir-se a ella com a tara, aberreció o monstruositat.
Al
llarg del llibre el protagonista segueix un procés de descoberta, negació,
experimentació, i finalment obertura al mon. A poc a poc anirà admetent la seua
homosexualitat. Vilaplana descriu tot el procés de forma amena, des de l’anada
al club d’ambient, fins a la recerca d’informació a internet. Explica què és el
triangle rosa o per què es fan servir els colors de l’arc de Sant Martí, dona
pistes de la importancia de confiar en un adult o un amic i, sobretot, envía un
missatge de valentía i coratge a tots aquells jovens que no gosen sortir de
l’armari.
L’embolic
emocional és mal de suportar, però, hi ha qui pot ajudar-lo generosament. El
vell profesor sap pel que està passant.
Parla
dels valors que apareixen en la novel·la: l’amistat, la importancia de dir la
veritat, la confiança amb els pares, l’empatia, la valentía, la significació
que prenen alguns dels personatges que l’acompanyen al llarg del recorregut,
l’abús de l’alcohol.
“El triangle rosa” està escrita per a
jovens. Això vol dir que sovint ens semblarà massa obvia, massa evident. Ens
semblarà que està escrita de forma exageradament senzilla. Però a vegades hi ha
moments en que l’autor escapa del seu propi gènere, i intenta anar un pas més
enllà.
Te
una estructura que aconsegueix trencar el dramatisme amb molt d’humor i
d’ironia. Una narració, doncs, optimista. El llenguatge és d’un col·loquialisme
molt viu i provocador, precis, amb icones virtuals del whatsapp ben
interposades. Converses i situacions són versemblants. No hi ha alliçonament.
Hi ha exposició de fets. Comprenció. Un tema actual, ben tractat. A tenir en
compte.
Aquesta
obra instal·la l’argument en la vida dels personatges, és a dir, la trama no té
carácter per si mateixa, sinó que consisteix a anar coneixent l’evolució de
cadas cun d’ells. Es a dir, el narrador valencià va intercalant les rutines,
pensaments i sentiments d’un grapat de protagonistas que donaran llum al
llibre. Les seues págines desborden honestitat.
Una
història rotunda, rica i poliédrica i al hora senzilla i fácil, amb una càrrega
emotiva que atrapa al lector des de la primera página. D’aquí ve que fa que
passes les pàgines de la novel·la volent avançar a passos curts i de puntetes.
Per a no molestar als seus protagonistas, per a convertir-te en un espectador
mès, sense voler interrompre a eixe narrador que magistralment va canviant per
a ser el mateix.
Però
és més, és una novel·la d’evolució, de ricos, on abandona la comoditat de l’escriptor
narratiu per a jugar amb el lector. Per a fer-li partícip de la historia,
perquè s’emocione o s’entremisca. Hi han frases d’un dolor demolidor en aquest
llibre.
Pàgina
rere página el lector podrá seguir Dani en la seua evolució com a persona. La
novel·la se sustenta en el protagonista, que explica en primera persona les
seues peripècies de manera divertida, i, a més, d’entretenir al lector, vol
mostrar una historia molt humana que ajude a entendre les dificultats que pasa
un jove en el moment d’assumir la seua realitat sexual. El protagonista té
sentiments reals amb situacions reals. A través d’uns personatges, que
Vilaplana, ha provat de representar con són les relacions entre els jovens
d’avui en dia que arrosseguen als uns i als altres a un remolí vivencial i
emocional que canviarà les seues vides d’una manera insospechada.
Es
trobareu amb uns personatges, tan principals con secundaris, que tenen un gran
pes en la trama. L’autor va revelant a colp de dades, records i situacions dels
qui són. Els defineix tan vertaders i sòlids, els mostra tal com són, amb les
seues virtuts i els seus defectes amb unes naturalitats sorprenents. Tots ells
acopanyen el personatge per un procés de descobriment i d’acceptació. A
destacar el profesor de francés Romagosa, ja que els seu fill es va llevar la
vida perquè també era gay.
Té
l’habitat d’agafar al lector de la má i els senta al costat dels protagonistas perquè
visca i senta amb ells. Perquè si alguna cosa sap fer l’autor es fer-te viure
en el món que crea amb les seues paraules i que t’atrapa entre les seues
pàgines.
Una
evocadora novel·la sobre la cerca de l’amor, la melancolía de l’adolescencia
perduda i l’acceptació de l’homosexualitat. Lucidesa, romanticisme, veritat i
saviesa.
Però, per a un jove
entre 13 i 15 anys, que encara no tingui del tot clar que és, i vulgui llegir
una obra sobre com eixir de l’armari sense el dramatisme que solen tenir, pot
ser la salvació.
