Mostrando entradas con la etiqueta Josep Carner. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Josep Carner. Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de junio de 2017

AJAGUT A LA PLATJA.







No hi ha lleure infinit sinó a la platja:

mar al davant, us lleva tot esment,

i és el seguir una vela bo i jaient

la cosa més remota d'un viatge.



L'onada acanalada, tendrament

es desfà al vostre peu, com en servatge;

us volta la llum viva del celatge

i passen núvols i batecs de vent.



I, alliberats del dubte i l'aventura,

tota poquesa i to enyor cessat,

rebeu un pur secret de la natura



en els ulls i en el cor, de bat a bat,

l'indefinit somriure del que dura:

els canvis tot voltant la identitat.

martes, 8 de octubre de 2013

MUERTE DE LA ARDILLA.






-Josep Carner-

Caía la tarde, ya más dorada que azul.
En el horcajo de un espino, por el sendero
que conduce al pinar, una ardilla
se acurrucaba en forma de espiral,
la cola cargada a la espalda;
su cabeza se amodorraba; toda ella pena,
su pata meneaba una ramilla.

Con sólo una triste mecha de pelo,
bruna la piel, surcada, deseaba morir;
nada ve ya, empañado queda
el verde camino de hojas donde triscó;
en su postrer, desfallecido instinto, siente
cerrarse el estío, detenerse la vida,
el miedo que huye para nunca más volver.

Por la hierba me fui de puntillas.
Rondaban las abejas los brezos.
Hacia la ciudad surcada por golondrinas,
un sauco estaba todo lleno de tordos.
Y yo, mortal, emponzoñado mi ocio,
en mi sombra, a mi lado, vi cómo
me vencía el grave pensamiento.
Versión de José Batlló
"Ocho siglos de poesía catalana", Editorial Alianza