Mostrando entradas con la etiqueta Ilustración Christopher Sousa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ilustración Christopher Sousa. Mostrar todas las entradas

viernes, 14 de abril de 2023

ÚLTIMA LUNA.

 
 
Por qué esta sensación de ir a buscarte
hacia donde por mucho que vuele
no he de hallarte.
Qué terror sin tiempo ahora me impele
a por sobre tanto terror siempre evocarte.
No ha de encontrar sosiego nuestra pena
(que hallarlo sería comenzar otra condena)
y por lo mismo jamás cesaré de contemplarte.
Luna, una vez más aquí estoy detenido
en la encrucijada de múltiples espantos.
El pasado es todo lo perdido
y si del presente me levanto
es para ver que estoy herido
(y de muerte)
porque ya el futuro lo he vivido.
Ésa, indiscutiblemente, ésa es la suerte
que por venir del infierno arrostro.
Extraña amante,
sólo me queda contemplar tu rostro
(que es el mío)
porque tú y yo somos un río
que recorre un páramo incesante,
circular e infinito:
un solo grito.
 

jueves, 21 de agosto de 2014

FRUITA D'ESTIU.







No hi ha cap cosa
que em vinga més de gust,
quan l’estui ja s’acosta,
que baixar al mercat
i descobrir el teu cos delicat
i els seus indrets més estimats,
des dels peus fins a la boca
admirant la fruita dolça
que en les parades en mostra.
Xanglots de raïm
de peus i mans els teus dits.
Melons francesos redons,
la carn dels teus genolls.
Paraguaianes dolces
els teus colzes.
Carnoses cireres,
els peçons de les teues orelles.
Albercocs tendres
quan bese les teues parpelles.
Meló d’aigua turgent partit en dos,
on l’esquena deixa el seu nom.
Bresquilla ben olorosa,
la teua pell de desig tremolosa.
Peres d’aigua, cruixents, verdes
les teues cames, el teu sexe.
Mores i groselles,
els mugrons de les teues mamelles.
Una maduixa sucosa
els teus llavis, accés a la teua boca.
Daurades prunes delicades,
llengua i dents amb les quals em desarmes.
Ets l’únic, etern aliment addictiu.
Estimada meua i et menjaria amb deliri festiu
com si fores una dolçc fruita d’estiu.

Poema del llibre: "Tasts de vida".