ESPERES.

Ilustración Ana Jaren.

 

-Jèssica-

Joves que arriben tard i tenen tota la vida per davant

Mentre sona Debussy al piano

Esperes sota el sol de novembre

Cossos que s'abracen

Ments despistades

Persones que es turmenten

Joves, nens, grans, què més dóna.

I esperen

L'autobús, el tren, el seu torn.

I la felicitat.

Esperes a comptar els anys

I les canes que apareixen

A mirar els sentiments amb ulls transparents.

A sospirar si és necessari

I a resseguir cada punt de l'estança

Quan Debussy s'apaga.

Al dia següent esperes

I al somni que es fa etern

O t’interromp el son.

I a cada plat posat a taula

Mentre converses tots aquells anys que esperes.

Potser, sembla, que mai esperes la mort.

En realitat, l'única espera certa.

SOC UNA DONA.

Ilustración Ana Jaren.

 

-Maria Aurelia Capmany-

Sóc una dona, ja ho veus, una dona.

Sóc una dona i no hi vull fer res.

Sóc una dona, res més que una dona:

no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.

Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.

Sóc una dona i això és cosa bona:

no seré un barbut magistrat.

Sóc una dona amb dos pits i una poma.

Sóc una dona amb l'hormona que cal.

Sóc una dona i això ja no és broma:

no seré mai capità general

Sóc una dona i n'estic ben contenta.

Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.

Sóc una dona i això ja m'orienta:

no seré mai director d'un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia,

sóc la mestressa del meu propi cos.

No seré bisbe ni tampoc policia,

cosa que em posa de molt bon humor.