En
la nit plena d'estrelles,
per
camins vells com el temps,
ombres
de la lluna vénen,
somnis
de futur incert.
De
l'Orient diuen que vénen,
de
Sabà, d'Efà i Madian,
lentament,
pressa no tenen,
tard
o d'hora arribaran.
Fan
olor d'aigua de roses,
d'ambre
i flor de taronger,
de
canyella i tantes coses!
de
sabó d'oli i llorer.
Porten
sèsam, mel i gloses
i
cançons d'amor i bres,
contes
vells, en vers i en prosa,
que
en mil nits i una han après.
En
les sàrries carregades
no
hi duen ni or ni encens,
porten,
per a fer el viatge,
l'esperança
de la gent.
Als
ulls porten la mirada
de
cent valls, de cent ciutats,
al
seu front ve dibuixada
la
memòria del passat.
Han
passat tantes fronteres
pel
desert i la mar gran
que
per a ells no hi ha barreres,
blau
del cel i el verd del camp.
De
l'Orient diuen que vénen
amb
records de sol i vent,
porten
pedres de Palmira
agafades
amb les mans.
Ombres
de la lluna vénen
amb
els peus tots plens de fang,
porten
branques d'olivera
verdes,
com al camp es fan.
