POEMA XIII.

Ilustración Marta Orlowska.

-Silvestre Vilaplana-

S'aturen casacades de somnis a l'àmplia espera

que afega malencolies de pluges i fules.

La pell, cansada, inicia el camí cert de les hoes,

i s'esmuny com rierols vermells en la tempesta

si només planta nocturna l'ombra aspra del desig.

Una altra fita que desborda els murs d'angoixa,

un nou silenci que ojrna sedes ocultes a la nit.

Queda, tan sols, la matinada incerta de les fronteres 

i el fern miratge de travessar somnolnts els límits.

PRIMAVERA AMB RAIGS DE SOL.

 

Ilustración Marta Orlowska.

Hi ha una hora en què  la primavera arriba

amb els primers raigs de sol que tot ho il·luminen,

l’ànima escalfen, moltes orenetes volen

i en el camp floreixen roges i belles roselles arreu.

Hi ha un moment en què la lluna endega

son camí resplendent, rodona ferma dalt del cel,

molts estels sense rumb naveguen darrera seu,

i el groc i el blau són l’espill de l’ànima.

Hi ha un instant quan el poeta s’inspira

amb els ulls bells d’una dona plena d’amor

i llença al vol els més bells dels poemes

car bull la lírica dins del seu cor.

Solament que cançons, ulls, estels, orenetes...

I roselles, lluïssor de lluna i resplendor del sol,

per més que tot això ens inspiri de debò als poetes

no arriba de bon tros a salvar els problemes

que eternament arrossega el món.

Poemas del llibre: "Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellama".

Autor: Santi Borell.

ODA A LA TARDE DEL 31 DE DICIEMBRE.

 

Ilustración  Marta Orlowska.

 

-Miguel D'Ors-

 No sé,
pero algo tienes tú que ver conmigo,
tarde del 31 de diciembre,
retal del año que le sobra a todo el mundo.

 No eres más que el recuerdo de un pasado festivo
y la espera de las ilusionadas
luces del Tiempo Nuevo: paréntesis vacío
–la gente, fatigada y como ausente,
tirada en un sillón– entre dos sueños.

 No sé, pero estas cosas –cansancio, copas sucias
en un rincón, ese silencio inmóvil,
ese in-vivir entre un ayer resplandeciente
y la luz y la música de una vida distinta–,
de alguna forma extraña,
no sé, se me parecen a mi vida.