EL QUARTO DE COSIR.

 Ilustración Nupur Panemanglor.

-Joan Adell Álvarez-

Al quarto de cosir, la mare cus.

Una escletxa de sol fa una galàxia

d’estrelles i planetes amb la pols.

La germana fa punta de ganxet

i somia el seu príncep, mentre jo

jugo a ser déu i bufo la galàxia,

embogint els planetes i els estels.

Aquí estem com al cel, deia la mare

tot enfilant l’agulla.

Uns anys més tard,

els capellans van fer-me apologia

del cel i de l’infern amb arguments

de goig i foc eterns. Ells no sabien

(com podien saber-ho, pobra gent)

que el meu cel era el quarto de cosir.

ELS LLOCS COMUNS.

Ilustración Alina-Ondine Slimovschi.

 

-Joan Adell Álvarez-

El ritme cadenciós dels vells poetes,

la planura argentada d'un estany,

el perfum d'una flor, la mort d'un somni

o el somriure simplíssim d'un infant.

Són tòpics, llocs comuns que ja no es porten:

cal estripar els clixés i, enterc i ardit,

a risc de no ser entès, cercar la imatge

encara inexistent i el mot mai dit.

Serà molt dur mirar de lluny les roses,

passar de llarg per un verger florit,

oblidar les albades, els capvespres,

la carícia silent d’uns ulls humits.

És massa fàcil parlar de la llum

que filtra somnis pel brancam d'un bosc

o del concert de les ones que esclaten

contra les roques amb tràgic braol.

Trenquem el vers, despentinem l’estrofa,

oblidem els silencis del desert,

els murmuris del vent entre les dunes,

els núvols de cotó i el blau del cel.

Negligim la mar calma i les tempestes;

de les aus i els estels, fem-ne tabús;

ignorem la sentor de terra humida…

Conjurem sempre més els llocs comuns.

Tot i això, més enllà de les paraules,

seguirem, nets els ulls i obert el cor,

gaudint vulgaritats com un t'estimo,

un núvol, una estrella o una flor…