Mostrando entradas con la etiqueta Rosa Fabregat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Rosa Fabregat. Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de mayo de 2020

MÚSICA DE L'ÀNIMA, TEIXIDA AMB PARAULES.


Ilustración David Silva.
 

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s'expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l'ànima


dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera


que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l'ànima, teixida amb paraules.

domingo, 8 de marzo de 2020

NO CALLAREM, LES DONES. Dia de la dona.




 



No callarem, les dones. No callarem.

Contra el silenci de la història

que ens ha esborrat sens compassió. Conscienciació.





No hem existit, les dones,

tot practicant la submissió

que ens inculcaven en la infància. Marginació.





Ens han negat la nostra força.

Han esborrat els nostres dons

massa cronistes de la història.





No hem existit, car no s’ha escrit

en els seus llibres, la nostra vida.

No callarem, contra l’oblit, les dones.





Fa massa segles que ho fem.

Defensarem el que ens pertoca.

No callarem. Exigirem tots els drets

ja conquerits i lluitarem pels que ens neguen.

Igualtat en el treball i la família.

Paritat en les religions que ens anorreen. Com la nostra.





Igualtat en l’educació i en el poder de decisió

de les escoles, de les empreses,

ajuntaments, universitats, institucions.





Fora per sempre la imatge cruel de tants homes

comandant el món, sense la dona.

No callarem les dones. No callarem.

domingo, 8 de septiembre de 2019

MÚSICA DE L’ÀNIMA, TEIXIDA AMB PARAULES.


 



 Espurna de vida, llum del coneixement,

que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.

Música immortal que camina i vola

per la nostra terra i per tots els cels.



La canten els trànsfugues, els empresonats,



i tots els migrants que no tenen sostre,

la piulen plorant. Llàgrimes que cauen

tan endins del cor, que commouen l’ànima



dels àngels de Rilke, closa en la natura.



La fan trontollar. Música que atura

aquell caminant en veure la cigonya

i el seu vol rasant, sense cap frontera



que li barri el pas, puntejar lleugera



sobre la teulada que li fa de niu.

I ell no pot volar. Poesia. Música

de l’ànima, teixida amb paraules.

sábado, 18 de mayo de 2019

CARN EN LA CARN.




 

Carn en la carn.
Desig. Amor.
El riu d’esperma
puja el camí
convuls i tebi
a la recerca
del desitjat cancell.
La porta és ajustada.
Camí del cos amunt.
L’òvul tria i escull
la fràgil serp minúcula.
La que farà saltar
la balda de la vida.