L'ARBRE DE NADAL.

Ilustración autor desconocido.

 

-Tomàs Garcés-

La Cova, pedra viva;

desert, el camí ral.

Sota una llum freda,

creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,

hi canten els ocells.

Oh tenderol i prada!

oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre

la freda Cova han clos.

No deixen que se’n vagi

l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,

que així els veurà l’Infant.

Taronges d’or es tornen

a l’arbre de Nadal. 

CANÇÓ AMOROSA.

Ilustración Jody Hewgill.

 

-Tomàs Garcés-

Voldria ser mariner

i dur-te a la meua vora;

la vela iria per mar

com un cavall blanc que

corre,

el vent posaría olor

de fenol entre les cordes

i l’ona es faria enllà

deixant el camí a la proa.

Passarien els vaixells

fent voleiar les baderes.

-Mariners, capo n aneu,

Cap on aneu tan de pressa?

Potser cerceu un tresor

perdut en la mar deserta?-

Passarien els vaixells

Fent voleiar les banderes.

Jo els veuria con se’n van,

Sense mica de recança.

Els teus ulls són mon tresor,

poc he de cercar-ne d’altre.

Quina joia, al teu costat,

Veure la terra allunyar-se

i seguir en les nits d’agost

les estrelles que es

desmaien!

On tu giressis l’esguard

el vent ens hi portaría,

t’escoltarien la veu

els peixos i les gavines,

els focs ardents de sant Elm

a dalt dels pals

s’encendrien

i veuries que al teu pas

la terra i el mar sospiren.

CANÇÓ FINAL.

Ilustración Elena Rasin.

 

-Tomàs Garcés-

L’estel fugia i el foc moria:

cendra tots dos ens han deixat.

Dintre l’albada la posta nia.

Només els somnis són veritat.

És endebades que jo sospiri.

Canta l’ocell felicitat

i és un miratge i un deliri.

Només els somnis són veritat.

Claror del dia. La mar s’atura:

el pols d’argent tot just li bat.

Entorn, la vida se’ns fa insegura.

Només els somnis són veritat.