Mostrando entradas con la etiqueta Montserrat Abelló. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Montserrat Abelló. Mostrar todas las entradas

viernes, 10 de julio de 2020

¿DESCE CUÁNDO ESPERO?


 

¿Desde cuándo espero?
¿Dónde estuvo el inicio?
La piedra era lisa,
nada turbaba su sueño. 

Se abren puertas
a tinieblas inhóspitas,
se escurre el agua
por las hondas cavernas del sueño.
Inquieto, se alza el ensueño.
¿Por dónde navega? ¿En dónde? 

Flota en la oscuridad
el ala tenue
de una palabra en camino.
Sobre el azul infinito
se mece indefenso el deseo.
Rompe el silencio
la voz que exclama:
Soy yo.

domingo, 5 de abril de 2020

DESEMBASTO ELS ANYS.


Ilustración Paul Swan.
 

Desembasto els anys
que damunt del cos
s’han tornat cuirassa

Em miro al mirall
i no veig altra cosa
que aquesta pell

que se m’adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps

Però em queden els ulls i sé
que dins d’aquest cos
encara m’hi corre ben roja la sang.

domingo, 26 de agosto de 2018

HE APRÈS A DIR QUE NO.


 

He après a dir que no.

I així rebutjo tota mena
d’enganys com aquest
que per Nadal ens pinten
amb infants feliços i
comerços curulls, sols
a l’abast d’uns quants.

Ha après a dir que no,
mentre en aquest món
mesqui hi hagi tanta
injusticia i hi resti
un sol infant
que es mori de fam.

sábado, 28 de abril de 2018

LA PARAULA NUA.



 

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.