Tan
sols la paraula nua
la
teva, mai la d’un altre
la
que reflecteix una vida
dins
d’una solitud
curulla
de promeses,
on
tot és possible.
S’esvaneixen
els dubtes
la
foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen
damunt cada mot,
el
cobreixen i donen força.
Enllà
d’aquest ser-hi
tan
precís que
s’allarga
en el contingut
de
cada paraula clara.
Com
ho és la poesia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario