Dis-me a cau d'orella eixes coses que tu saps
i fes possible el miracle
de convertir el meu cos en primavera.
Acaricia'm així, suau, molt suau...
no permetes que cap centímetre del meu cos
desconega la glòria del teu nom
ni ignore la promesa dels teus actes.
Però espera, no veges tan rèpid,
que tenim la nit sencera
per a dur a terme el prodigi
de multiplicar els minuts,
si d'amor es tracta.
Controlem els temps, la cadència, el ritme
amb besades, gemecs, llepades i carícies
i en cada nova envestida estem més dins...
Imbècil aquell que no entén
la joia de compartir-se.
La pell tibant i humida, les pupiles dilatades
i aquesta llum tan clara i tan nova que ho omplit tot.
Tu i jo junt i allí al fons, campanades repiquen.
Parlem -cridem!- en mil llengües diferents.
Els dos, més ràpid..., mortals encara,
arribem a la petite mort.
No temeu,
demà a trenc d'alba ressuscitarem
sense dogmes de fe.
Pot ser desdejunarem suc de taronja.
Poema del llibre: "Sol de mitjanit a Reyjavík".
