Encara és fosc, i plou amb ganes,
en un matí fred de maig
però l'ocell matiner
ja hi és, i refila,
refila notes agredolces
de politja de fusta,
content, pel que sembla,
de tenir feina,
estira la feixuga
galleda de l'alba,
l'alça des de la fosca,
nota rere nota,
i deixa que en beguem.
