Mostrando entradas con la etiqueta Marc Granell. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Marc Granell. Mostrar todas las entradas

domingo, 13 de mayo de 2018

JO.




 

La paraula JO és creguda,
es pensa que és important,
la més important de totes,
l’i fonamental.

Vol anar sempre en majúscula,
i si no, no hi vol anar.
(Per voler, tot ho voldria,
fins un barret en el cap.)

Com tot cregut,  fa el ridícul
més espantós i cabdal.
Cap paraula no és més que altra:
totes s’esborren igual.

miércoles, 21 de marzo de 2018

LA POESÍA. -Día Mundial de la Poesía-



 

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.