Voldria
ser mariner
i
dur-te a la meua vora;
la
vela iria per mar
com
un cavall blanc que
corre,
el
vent posaría olor
de
fenol entre les cordes
i
l’ona es faria enllà
deixant
el camí a la proa.
Passarien els vaixells
fent voleiar les baderes.
-Mariners, capo n aneu,
Cap
on aneu tan de pressa?
Potser
cerceu un tresor
perdut
en la mar deserta?-
Passarien
els vaixells
Fent
voleiar les banderes.
Jo
els veuria con se’n van,
Sense
mica de recança.
Els
teus ulls són mon tresor,
poc
he de cercar-ne d’altre.
Quina
joia, al teu costat,
Veure
la terra allunyar-se
i
seguir en les nits d’agost
les
estrelles que es
desmaien!
On
tu giressis l’esguard
el
vent ens hi portaría,
t’escoltarien
la veu
els
peixos i les gavines,
els focs ardents de sant Elm
a
dalt dels pals
s’encendrien
i
veuries que al teu pas
la
terra i el mar sospiren.
