Ilustración Ricardo Leite.
Llençol
de ras
o
de la seda de la Xina,
tant
és ja que és a terra,
llit humit de nit flamejant,
les
llengües amb saliva
i
les mans als punts ferotges,
borrissol d’un pit
amb els mugrons erectes
que
demanen llengua selecta,
els
ulls giren com baldufes
i
els semalers són plens de saba;
llisca
la suor fetillera
per
l’esquena turgent,
les
mans són coloms
d’immaculades
plomes blanques,
llavi
mossegat a corre-cuita,
els
gemecs en són la música,
crineres
d’estalzí i de ruda,
la
paraula porca que encén
encara
més els tions de la foguera:
mística
horabaixa
en
què els cossos en són un,
per
pura complaença,
car
la llibertat ho mana,
misteris
sublims de vida plena.
