Al
quarto de cosir, la mare cus.
Una
escletxa de sol fa una galàxia
d’estrelles
i planetes amb la pols.
La
germana fa punta de ganxet
i
somia el seu príncep, mentre jo
jugo
a ser déu i bufo la galàxia,
embogint
els planetes i els estels.
Aquí
estem com al cel, deia la mare
tot
enfilant l’agulla.
Uns
anys més tard,
els
capellans van fer-me apologia
del
cel i de l’infern amb arguments
de
goig i foc eterns. Ells no sabien
(com
podien saber-ho, pobra gent)
que
el meu cel era el quarto de cosir.
