En dies com aquest,
pètals de records, anhels i sentiments
volen
uns prop, altres llunyans,
buscant
en la memòria aquells que ja no estan
però
sempre estaran…
En
dies com aquest,
de
nou llance un clam,
vull
un bàlsam per estanayar tantes ferides,
tantes
vides perdudes,
tants amants sense cossos al costat…
Em dies com aquest
voldria
que tots tinguérem pau,
que
poguérem visitar el lloc
on
la mort enamorada
ha
empresonat als nostres éssers estimats.
Em
dies com aquets,
voldria
que ningú no hagués de reclamar
que
s’obria cap fossa,
o
que vagara per cunetes i camps
pensant on els osso amants
hauran anat a parar.
En
dies com aquest,
voldria
que els sentiments que volen
no
deixaren de volar
i
ens ompliren de nou la vida
de
fraternitat, justícia i llibertat.
En
dies com aquest,
voldria
que mai es quedara un mort
sense dol i sense pau!
