FULLES REVIFADES PEL VENT.

 Ilustración autor desconocido.

 

-Pura Peris-

Com el vent despulla l'arbre de fulles,

les teues mans em vam despullant,

abrandant la meua carn

entre bes i bes.

I entre bes i bes

les meues mans libidinoses

et despullen per complet.

Les peces de roba van quedant

arremolinades als peus.

Els nostres cossos nus es freguen

embolicats perll amb pell;

amb les nostres carícies

obrim la porta de l'espai i el temps.

La meua ànsia als teus ulls,

fora d'ells vui el no-res,

la teua boca en la meua

respira del meu alè.

Mossegue els teus mugrons

aborronats de desig,

virtuosos els teus dits

es perden pels meus racons.

Prenc dels teus llavis la mel,

el meu suc t'ofereix

beure'ns sencers,

és el nostre únic deler.

Luxuriosa suor ens banya,

ens converteix en torrent,

recorres els meus meandres,

remunte els teus ràpids delicadament.

Allarguem el curs del riu,

entrellaçats ens llancem

per la csacada del frenesí i els anhels,

nadem en ella, s'enfonsem

fins negar-nos de plaer.

Després, mirant el teus cos

tombat al costat del meu

suat, defallit, satisfet,

m'enlaira de nou el deliri

com les fulles revifades pel vent.