Posats
a portar un pes,
dur
el meu. La llibertat
i
la seva fatiga,
que
és la meva fatiga de ser jo:
--Pesa,
l'amor; també
si
és a un mateix.
Soc
dos, cançó d'opòsits.
Ossada
i sobrepès. La diferent
de
mi, la duc amb alegria.
Sóc
llast llestesa lluna
i
la llosa llampec.
I
soc dos i soc tres, amb mi
desacordada.
I la corda
del
vers que em ferma els jos al jo
i
els arrossega tots.I els treballs d'aquest cos
plural,
ambivalent, i aquest pes que s'eixampla
en
goig i en discrepància.
La
gravetat m'és llei
i
és, alhora, la força.
