La
paraula JO és creguda,
es
pensa que és important,
la
més important de totes,
l’i
fonamental.
Vol
anar sempre en majúscula,
i
si no, no hi vol anar.
(Per voler, tot ho voldria,
fins
un barret en el cap.)
Com
tot cregut, fa el ridícul
més
espantós i cabdal.
Cap
paraula no és més que altra:
totes
s’esborren igual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario