.jpg)
S'aturen casacades de somnis a l'àmplia espera
que afega malencolies de pluges i fules.
La pell, cansada, inicia el camí cert de les hoes,
i s'esmuny com rierols vermells en la tempesta
si només planta nocturna l'ombra aspra del desig.
Una altra fita que desborda els murs d'angoixa,
un nou silenci que ojrna sedes ocultes a la nit.
Queda, tan sols, la matinada incerta de les fronteres
i el fern miratge de travessar somnolnts els límits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario