Hi ha una hora en què la primavera arriba
amb els primers raigs de sol que tot ho il·luminen,
l’ànima escalfen, moltes orenetes volen
i en el camp floreixen roges i belles roselles arreu.
Hi ha un moment en què la lluna endega
son camí resplendent, rodona ferma dalt del cel,
molts estels sense rumb naveguen darrera seu,
i el groc i el blau són l’espill de l’ànima.
Hi ha un instant quan el poeta s’inspira
amb els ulls bells d’una dona plena d’amor
i llença al vol els més bells dels poemes
car bull la lírica dins del seu cor.
Solament que cançons, ulls, estels, orenetes...
I roselles, lluïssor de lluna i resplendor del sol,
per més que tot això ens inspiri de debò als poetes
no arriba de bon tros a salvar els problemes
que eternament arrossega el món.
Poemas del llibre: "Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellama".
Autor: Santi Borell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario