No
hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar
al davant, us lleva tot esment,
i
és el seguir una vela bo i jaient
la
cosa més remota d'un viatge.
L'onada
acanalada, tendrament
es
desfà al vostre peu, com en servatge;
us
volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.
I, alliberats del dubte i l'aventura,
tota
poquesa i to enyor cessat,
rebeu
un pur secret de la natura
en
els ulls i en el cor, de bat a bat,
l'indefinit
somriure del que dura:
els canvis tot voltant la identitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario