Un
ocell ha caigut del niu,
de molt enlaire, a plena nit,
al damunt d'un sòl emblanquit.
Encara viu.
Gemegueja al peu de l'alzina,
arraulit. L'aire és fred, i el sol
espera una albada de dol.
Nota una espina.
Regalima una gota de sang
de l'ala que té malferida.
Sembla que entengui, de seguida,
cobert de fang,
que no serveix de res, cridar,
i calla. No obre els ulls, encara.
és massa jove, per morir ara.
No pot triar.
Orfe de pare abans de néixer,
mercès a un tret amb punteria,
la mare ha mort durant el dia.
No el veurà créixer.
De lluny l'ha vist una geneta.
però ja s'ha fos lentament.
Descansa, sense sofriment,
en l'alba neta.
I queda en un somni, volar.
I veure el cel blau, i les flors,
i un món de milers de colors
on respirar,
on notar la pau d'un instant,
on refilar,
on sentir de viure l'encant,
on procrear.
Un ocell ha caigut del niu.
Dorm i descansa, petit,
dorm i descansa.
de molt enlaire, a plena nit,
al damunt d'un sòl emblanquit.
Encara viu.
Gemegueja al peu de l'alzina,
arraulit. L'aire és fred, i el sol
espera una albada de dol.
Nota una espina.
Regalima una gota de sang
de l'ala que té malferida.
Sembla que entengui, de seguida,
cobert de fang,
que no serveix de res, cridar,
i calla. No obre els ulls, encara.
és massa jove, per morir ara.
No pot triar.
Orfe de pare abans de néixer,
mercès a un tret amb punteria,
la mare ha mort durant el dia.
No el veurà créixer.
De lluny l'ha vist una geneta.
però ja s'ha fos lentament.
Descansa, sense sofriment,
en l'alba neta.
I queda en un somni, volar.
I veure el cel blau, i les flors,
i un món de milers de colors
on respirar,
on notar la pau d'un instant,
on refilar,
on sentir de viure l'encant,
on procrear.
Un ocell ha caigut del niu.
Dorm i descansa, petit,
dorm i descansa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario