viernes, 14 de octubre de 2016

UN FIL D'ORONETES.



 



Quan l'estiu s'acaba i el sol s'apropa,

l'arbre tan cansat de sentir enrenou

diu que, d'escalfor, ha guanyat el sou

i s'acluca un xic en dormir-se alhora.

Les fulles, en veure aquest caire vençut,

van trencant el verd, viu, de l'esperança,

van mirant la vall, agafen recança,

demanen, alhora, calma i aixopluc.

Un fil d'orenetes mouen a garlar,

cerquen un cabdill qui les porti al sud

i resta un pardal fins diria mut.

Sento el rellotge, a la plaça estant,

com compta les hores i després els quarts

en un poble vell qui plany sense ensurt.

1 comentario: