Ara
que observe aquest quadre de Mondrian
m'adone
que el nostre amor
és
una composició geomètrica exacta
despullada
de qualsevol iconografia.
Tu
i jo
vam
ser creats a partir del color i la línia
—matemàtica plàstica perfecta.
Colors
que es busquen entre ells,
talment
la foscor, al negre de la nit,
el
blau pàl·lid, a l'alba
i el roig ardent, al capvespre.
Línies
que es creuen
i esclaten en un cel de mans.
L'espai
gran del llenç,
enorme ull sense tendresa,
l'omplim
de llavis i tacte sinuós.
Ara
que observe aquest quadre de Mondrian
sé
per què anomenen neoplasticisme
el
nostre amor:
transcendeix
la realitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario